Apunts per a l'estudi de l'arquitectura romànica al Vallès / Carme Barbany i Cinta Cantarell
Barbany i Ciurans, CarmeEn:
Lauro : revista del Museu de Granollers. Granollers, núm. 3 (febrer 1992), p. 16-28 : il. (
Monografia)
Bibliografia i notes.
Definim l'arquitectura romànica com a conjunt d'arquitectures que es realitzaren a l'occident europeu entre els segles XI i XIII. Per tant, la definició d'art romànic té un ample abast cronològic i espacial, que fa que s'hi englobin gran varietat d'escoles i tradicions locals, sempre a partir d'uns mateixos elements. La nostra comarca no es caracteritza per la presència de grans obres, sinó que hi trobem tot un seguit de petites esglésies de característiques més aviat rústeges. Aquests edificis no destaquen pel seu valor artístic, però si que trobem gran abundància de construccions. Cal matisar, però, que aquesta febre constructiva no implica necessàriament edificis de nova planta, ja que moltes vegades es tracta de la reconstrucció d'esglésies ja existents. Tradicionalment, la història de l'art es basa en els grans edificis per establir tipologies dintre dels seus corrents i estils. L'art romànic no és una excepció, i per això en estudiar un tipus d'art rural com el nostre, ens trobem amb la dificultat de no poder aplicar les línies que s'han establert. Per aquest motiu no s'ha seguit la divisió convencional, i a partir de l'anàlisi dels monuments de la comarca hem fet una classificació de tots els elements constructius i decoratius. Així doncs, la classificació es la següent: plantes, cobertes, aparell, obertures, campanars i porxos.
